Parcs Naturals de Catalunya

1. Aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà): La segona zona humida del litoral català, calidoscopi de diferents ambients, singular també per la seva situació a prop dels Pirineus, imprescindible com a refugi d’aus els dies que la tramuntana barra el pas de la migració envers el nord. Més de 25 observatoris permeten gaudir d’una fauna rica, abundant i diversa.

Parc Natural de l’Aiguamolls de l’Empordà. Imatge extreta de font externa.

2. Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici (Vall d’Aran): Situat al bell mig de la serralada dels Pirineus, amb altituds que oscil·len entre els 1.200 i els 3.000 metres, està format per un conjunt espectacular de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds, on l’aigua, amb més de 200 estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides n’és la protagonista. 

Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Imatge extreta de font externa.

3. Alt Pirineu (Vall d’Aran): El Parc Natural de l’Alt Pirineu, declarat el 2003, és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru. 

Parc Natural de l'Alt Pirineu
Imatge de l’Alt Pirineu. Imatge extreta de font externa.

4. Cadí-Moixeró (Berguedà, Alt Urgell i Cerdanya): El Parc Natural de l’Alt Pirineu, declarat el 2003, és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru. 

Rutes per la zona sud del Parc Natural del Cadí-Moixeró - Minyons Escoltes  i Guies de Catalunya
Imatge del Cadí-Moixeró (El Pedraforca). Imatge extreta de font externa.

5. Cap de Creus (Alt Empordà): Entre la terra i el mar, un espai de gran bellesa, una configuració geològica singular amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i n’ha transformat el paisatge. 

▷ Qué ver y hacer en el CAP DE CREUS y alrededores (Costa Brava) - De mayor  quiero ser mochilera
Cap de Creus. Imatge extreta de font externa.

6. Collserola (Barcelonès): Un massís enmig de l’àrea metropolitana de Barcelona que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha. on predominen els espais forestals, però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una valuosa diversitat.

Turó de Collserola. Imatge extreta de font externa.

7. Delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià): Constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. La singularitat del Delta s’expressa en la seva realitat física, geogràfic i natural, i, també, en les seves particulars tradicions, cultura, gastronomia, patrimoni arquitectònic i històric.

Delta de l'Ebre Experience - Costa Dorada Experience
Flamencs al Delta de l’Ebre. Imatge extreta de font externa.

8. Delta del Llobregat (Baix Llobregat i Barcelonès): Els Espais Naturals del Delta del Llobregat resulten sorprenents per la diversitat biològica que acullen, en especials per les aus. Estan situats al costat de camps de conreu, d’infraestructures importants i molt a prop de les principals ciutats metropolitanes. Hi podem trobar diferents ambientals naturals: part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de rereduna. 

Imatge del Delta del Llobregat. Imatge extreta de font externa.

9. Els Ports (Baix Ebre, Montsià i Terra Alta): Situat entre Catalunya, València i Aragó, aquest massís calcari, de relleu escarpat i abrupte, ofereix des de zones típicament mediterrànies a les parts baixes del massís fins a racons d’ambients humits i boirosos de les fagedes pròpies de paisatges centreeuropeus.

Imatge des Ports. Imatge extreta de font externa.

10. El Montgrí, Illes Medes i Baix Ter (Baix Empordà): Paisatge configurat per un litoral amb penya-segats, cales i platges que s’endinsen en uns fons marins d’indubtable valor ecològic. Un massís muntanyós que s’alça entre planes al·luvials i els aiguamolls que forma el riu Ter quan desemboca a la badia de Pals. 

Parque Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter | L'Estartit
Imatge del Parc del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Imatge extreta de font externa.

11. L’Albera (Alt Empordà): Situat a l’extrem oriental del Pirineu. Hi trobem dues zones ben diferenciades: l’occidental amb vegetació de caràcter centreeuropeu, amb fagedes i roures, i l’oriental, de caràcter mediterrani, amb suredes i brolles on subsisteix la tortuga mediterrània. 

Inici. Parcs naturals de Catalunya
Imatge de l’Albera. Imatge extreta de font externa.

12. Massís del Pedraforca (Berguedà): Correspon al Parc Natural del Cadí – Moixeró. Una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme català. 

Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca
Imatge del Massis de Pedraforca. Imatge extreta de font externa.

13. Montseny (Osona, Vallès Oriental i La Selva): Parc Natural i Reserva de la Biosfera formada per un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l’home hi ha deixat al llarg dels temps ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics. 

Imatge del Montseny. Imatge extreta de font externa.

14. Montserrat (Bages, Vallès Occidental i Baix Llobregat): Aquest indret ha esdevingut un dels símbols de Catalunya. Rere una aparença de muntanya més aviat erma i rocallosa, quan un s’endinsa pels seus camins descobreix fins a quin punt la vegetació és ufanosa i la fauna viu en estat salvatge.

Imatge de Montserrat. Imatge extreta de font externa.

15. Poblet (Conca de Barberà): Espai forestal singular ubicat a la cara nord de les Muntanyes de Prades, on es localitza l’única comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya. Dins del Paratge hi ha el monestir de Santa Maria de Poblet, joia de l’art medieval cistercenc. 

Imatge de la Conca de Barbarà. Imatge extreta de font externa.

16. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Bages i Vallès Occidental): El paisatge està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els falders i les canals de la muntanya. El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt és el monument més emblemàtic del massís. 

Imatge de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Imatge extreta de font externa.

17. Serra del Montsant (Priorat): El paisatge únic d’aquest parc, caracteritzat per la petjada de l’activitat humana i una abrupta orografia de cingles, barrancs i congostos, ens ofereix un ric patrimoni natural i cultural vinculat als valors espirituals de la muntanya. 

Imatge de la serra del Montsant. Imatge extreta de font externa.

18. Zona volcànica de la Garrotxa: El millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, d’excepcional valor paisatgístic. 

Imatge de la zona volcànica de la Garrotxa. Imatge extreta de font externa.